- Global Voices en Català - https://ca.globalvoices.org -

Brasil: l'economia agrària es pot desenvolupar sense un bany de sang rural?

Categories: Brasil, Desenvolupament, Drets Humans, Economia, Govern, Indígenes, Medi ambient, Notícies dels ciutadans

Nilcilene Miguel de Lima, una petita productora rural i líder local de la regió amazònica, es troba sota protecció de les Forces Nacionals a causa de les amenaces de mort contínues que ha rebut dels usurpadors de terres i els llenyataires il·legals.

Els primers dies de febrer, l'agència brasilera de notícies d'investigació A Pública [1] [pt] es va desplaçar a la població de Lábrea, a l'estat federal de l'Amazones, per entrevistar-la:

Les amenaces van començar el 2009, quan va assumir la presidència de l'associació Deus Proverá [Déu Proveirà], creada pels petits productors de la zona per defensar-se de les invasions de terra i el robatori d'arbres. L'any següent, després de posar denúncies i demandes contra els criminals, Nilcilene va ser apallissada i van cremar-li la casa. El mes de maig del 2011 es va veure obligada a fugir embolicada en una manta per despistar el pistoler que l'esperava davant la porta de casa seva. Les Forces Nacionals van desplaçar-se a la zona dels fets el mes d'octubre per garantir que la líder pogués tornar a casa i continuar denunciant els problemes de la regió.

Al vídeo [2] [pt], algunes de les declaracions que fa la Nilcilene són:

Per què hem de viure així? Algú ha de lluitar, fer alguna cosa. […] Les autoritats han de posar-se en acció. […] Hi ha molts conflictes per la tala d'arbres i les terres. […] Si les Forces Nacionals se'n van, la meva parella i jo ens n'haurem d'anar abans que no ells. Si ens quedem, abans de matar-nos ens torturaran. […] Encara avui continuo rebent amenaces de mort.

Mort a trets per protegir el bosc

Nilcelene és una de les sis persones que es troben sota protecció de les Forces Nacionals les vint-i-quatre hores del dia i també es troba entre les 172 persones que han rebut amenaces de mort de pistolers a la zona rural del Brasil. segons la Comissão Pastoral da Terra [3] (CPT) [pt], una organització que dóna suport als drets rurals per la terra i l'aigua, la xifra ha augmentat un 107% si la comparem amb la de l'any 2010, quan 83 persones es trobaven en la mateixa situació.

L'any passat, tal com va informar Global Voices [4] [en], la CPT va publicar dades [5] [pt] que mostren que 1.614 persones van morir assassinades durant els últims vint-i-cinc anys a causa dels conflictes rurals. Aquesta xifra inclou casos coneguts a tot el món, com les morts de Chico Mendes [6], Dorothy Stang [7] i la matança d'Eldorado dos Carajás [8] [en].

La informació actualitzada mostra que, en total, el nombre de persones que s'encaren a la pressió imposada pels malfactors en conflictes per la terra i l'aigua al Brasil ha passat de 38.555 el 2010 a 45.595 el 2011. Hi va haver trenta-dues execucions de treballadors o caps locals d'aquestes comunitats el 2010, i vint-i-tres l'any 2011, tal com informava la CPT.

Adelino Ramos. Photo from Altino Machado's blog (used with permission). [9]

Adelino Ramos. Foto del bloc d'Altino Machado (utilitzat amb autorització).

La intervenció de les Forces Nacionals per protegir els líders de les comunitats locals de la regió del nord del Brasil també va ser conseqüència de la feina feta per la CPT. La CPT va lliurar a la Secretaria Especial pels Drets Humans [10] [pt], una institució del Ministeri de Justícia del Brasil, una llista de persones amenaçades de mort arran de l'assassinat de Maria do Espírito Santo i el seu marit José Claudio Ribeiro da Silva [11] [en] a l'estat federal de Pará, que va avergonyir el país.

Després del brutal assassinat de la parella han aparegut més morts violentes als titulars dels mitjans de comunicació, com la d'Adelino Ramos a l'estat federal de Rodônia i el de Nísion Gomes, un cap indígena, de l'estat central de Mato Grosso do Sul. La CPT afirma:

Com a mínim vuit de les morts estan directament relacionades amb la defensa del medi. Dos morts més tenen relació amb els quilombolas [membres de comunitats de descendents d'esclaus del Brasil] i dos morts més, d'indígenes… La intervenció federal arran dels primers assassinats no va ser suficient per impedir l'actuació dels usurpadors de terres, els terratinents i més persones.

Un documental d'una hora publicat per la web Vice [12] (amb subtítols en anglès) fa una anàlisi profunda dels conflictes. El vídeo també conté una entrevista que Maria Espírito Santo va concedir quan encara era viva, on explicava com se sentia constantment assetjada a causa de la lluita contra la tala il·legal d'arbres amb què ella i el seu marit sempre havien estat compromesos:

Hi ha gent que continua dient que no paga la pena. Per mi sí que paga la pena. Per mi i el meu marit, definitivament, paga la pena. Sé que hi ha un risc, no en tinc cap dubte. Mentiria si digués que no tinc por.

Dues víctimes [13] més [pt] han aparegut als titulars recentment: João Chupel Primo i Junior José Guerra. El primer va ser tirotejat fins a la mort l'octubre de l'any passat i el segon va haver d'abandonar la seva comunitat el mes passat amb la família.

Pel creixement i Rio +20

Amb noves perspectives del canviant escenari internacional, l'estat del Brasil ha adquirit noves capacitats econòmiques [14] i polítiques [15] utilitzant el que es coneix com a ‘soft power’ [16] [poder tou]. Com qualsevol nació estat, és pressionat per incrementar el producte interior brut (PIB) per tal d'atreure els inversors perquè comprin els seus bons de l'estat al mercat internacional.

Rise in deforestation in the Amazon Rainforest. The Brazilian Amazon rainforest had 5,850 km sq of its legal area deforested from August 2009 to April 2010, according to INPE- Instituto de Pesquisas Espaciais. Brazil. Photo by Ronie Luis Leite copyright Demotix (July 2007) [17]

Augment de la desforestació a la seva amazònica. La selva amazònica del Brasil va patir una desforestació de 5.850 km2 de l'àrea legal entre l'agost del 2009 i l'abril del 2010, segons l'INPE (Instituto de Pesquisas Espaciais). Brasil. Foto de Ronie Luis Leite copyright Demotix (juliol 2007).

Però mentre alguns lloen un creixement econòmic “sostenible”, uns altres consideren que la presidenta Dilma Rouseff té una perspectiva de desenvolupament errònia [18] [pt].

Per Assuntos Produtos da Mente [19] [pt], la producció orientada a l'exportació del Brasil “experimenta un procés de reprimarització de l'economia basada en la producció i l'exportació dels productes bàsics agrícoles i no agícoles (mineria). Aquest procés és incapaç de finançar i promoure el desenvolupament sostenible i la solidaritat, i satisfer les necessitats del poble brasiler”.

Una de les iniciatives més polèmiques [20] [en] és el projecte de llei per canviar el codi forestal actual [21]. La Societat Brasilera per l'Avenç de la Ciència [22] [pt](SBPC, en portuguès) va lliurar una carta oberta al lector del projecte de llei proposat la setmana passada en la qual es pot llegir:

La reforma del Codi Forestal del Brasil, tal com es va processar al Congrés, sota la influència del lobby d'alguns sectors, significa la desregulació del sector empresarial agrícola amb seriosos riscos per al medi i la mateixa producció agrícola. La protecció de les àrees naturals es reduiria considerablement i, per tant, es perdria una gran oportunitat de produir aliments de manera més sostenible i eficient, i això hauria de ser el gran actiu de l'agricultura brasilera.

S'esperava que el Congrés brasiler votaria aquesta setmana, tot i això, una demanda d’ajornament [23] [pt] que finalment retardarà aquesta votació. La presidenta Dilma vol que les noves normatives s'aprovin abans de la conferència de les Nacions Unides Rio +20.

El mes de juny vinent, Rio +20 reunirà caps d'estat al Brasil per discutir sobre la manera com el desenvolupament sostenible pot anar unit a la preservació del medi i la inclusió social. En una entrevista a l’Amazon Environmental Research Institute (IPAM) [24] [en], la periodista Eliane Brum va dir:

El Brasil serà l'amfitrió de Rio +20 i en el seu territori se situa la selva més gran del món. Una part d'aquesta selva, amb tot, és dominada pel crim organitzat. I també una part d'aquesta selva és tacada de sang dels brasilers que han lluitat per conservar-la sense cap suport de l'estat i han mort per defensar-la havent dit (en vídeo) que moririen. En una part d'aquesta selva, es roben ipê i més fustes precioses en zones protegides, i una part d'aquesta fusta surt legalitzada des dels ports del Brasil cap a Europa. Si no és una raó suficient per avergonyir-se com a amfitrió d'una conferència sobre el medi, llavors el món és encara més cínic que no em pensava.

La periodista Amália Safatle [18] [pt] ens recorda:

Per més que els països pobres i emergents depenguin del creixement per corregir les seves responsabilitats socials, la qüestió del desenvolupament implica encara més coses respecte a la qualitat dels serveis de què disposa la població i la creació d'oportunitats en equilibri amb el medi, més que l'augment de la taxa del PIB, perquè ens permet creure en el creixement econòmic com a resultat de les guerres i els accidents de trànsit.