Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

El Carib: reflexions sobre el 2011

La blocosfera regional del 2011 ha vist com alguns territoris, sobretot Cuba, quedaven al capdavant, especialment en activisme digital. Mentrestant, la resta del Carib ha bregat amb tot coses, de l'homofòbia a estats d'emergència, han resistit els huracans i s'hi han qüestionat els límits de la intimitat en línia, s'ha discutit un accident d'avió i el Memorial Internacional de la Sida i s'han convertit en fans aferrissats del Project Runway.

Aquí teniu un repàs breu del que les editores de llengua espanyola i del Carib, Firuzeh Shokooh Vallue i Janine Mendes Franco, respectivament, han acordat que ha estat important del 2011…

Haití. Recuperar-se del terratrèmol, Aristide i les eleccions

Mentre un Haití físicament i econòmicament devastat lliutava per aixecar-se després del terratrèmol del 12 de gener de 2010, Twitter anava ple de tuits amb les etiquetes #remember #Haiti i els internautes recordaven la devastació i tenien un record per les víctimes i supervivents.

El país s'anava a encara amb una altra realitat estranya en forma de la visita curiosament oportuna del dictador a l'exili Jean Claude Duvalier. Ben aviat es va parlar d'una detenció imminent per actes de corrupció durant el seu mandat, però tot i que se'n van presentar carrècs, el cas va quedar aparcat, perquè la prescripció ja havia expirat.


Tent city, Juvenatper caribbeanfreephoto, used under an Attribution-NonCommercial-ShareAlike 2.0 Generic Creative Commons License.

Uns quants mesos després, les eleccions del país van agafar el centre de l'escenari, amb informes d’amenaces polítiques i la violència consegüent. Al final va resultar que el candidat acusat d'amenaçar, Michael Martelly, popularment conegut amb el sobrenom de Sweet Micky, va reclamar la victòria a les urnes.

Amb la confusió del terratrèmol i les eleccions, la frustració contra la presència de les Nacions Unides a Haití (MINUSTAH) es va intensificar, en part de resultes dels seus soldats, que van ser a l'origen d'un brot de còlera que va matar milers d'haitians, i en part pels seus crims contra el poble haitià.

Cuba. Mort d'un dissident i de la dirigent de les Damas de Blanco, i reformes 

L'alegria per l'alliberament dels presoners polítics cubans el 2010 aviat es va convertir en tristesa arran de la mort de Juan Wilfredo Soto García, membre de l'oposició. Dissidents locals van insistir que la policia l'havia pegat, mentre el govern mantenia que Soto havia patit una “pancreatitis aguda” que “va comportar la fallada múltiple d'òrgans” i deia que les denúncies eren una ‘campanya de deprestigi’ amb el propòsit de debilitar la revolució cubana.

L'incident va posar en dubte el modus operandi del govern cubà, especialment tenint en compte la seva repressió sistemàtica de les Damas de Blanco, un dels grups d'oposició més respectats a l'illa, les membres del qual són les dones dels presoners de consciència.

Ben aviat les Damas de Blanco van tornar a saltar a la llum, aquesta vegada per l’hospitalització de la dirigent, Laura Pollan, que es va morir poc després. La causa oficial de la mort va ser una infecció no identificada que, segons que s'informa, al final va resultar ser dengue (anomenat també febre vermella), però alguns observadors van suggerir que el seu tractament mèdic podia haver estat per sota a causa de la seva posició política.

Tot i el condol per la mort de l'activista de drets humans, molts blocaires expressaven la preocupació per la seguretat dels altres dissidents cubans, tenint en compte el clima d'agressió de l'estat.

#TwitHab 2011. Photo by Elaine Díaz.
#TwitHab 2011. Foto per Elaine Díaz.

Un dels bons moments a la blocosfera cubana aquest any va ser el primer míting d'usuaris de la xarxa social Twitter #TwitHab, convocat el mes de juliol al 23 i 12 del districte de Vedado i al Pabellón Cuba.

L'esdeveniment va comptar amb quasi cent persones, entre estudiants joves, administradors, professors, periodistes i blocaires, amb una certa controvèrsia. Twitter, evidentment, ha servit com a eina d'expressió, debat i solidaritat interessant.

El VI congrés del Partit Comunista de Cuba (PCC), celebrat a l'Havana entre el 16 i el 19 d'abril de 2011, va marcar un moment crucial per al sistema econòmic cubà i per a la societat cubana en general. Membres del partit van aprovar mesures per establir límits dels mandats per als dirigents del partit i del govern, per legalitzar la propietat i les vendes d'habitatges i per reestructurar els salaris perquè siguin determinats en part per la quantitat i qualitat del treball realitzat pels treballadors.

República Dominicana. Drogues, huracans i medalles d'or

El mes de novembre passat, el Partit de l'Alliberament Dominicà (PDL) va nomenar Margarita Cedeño, la dona de l'actual president Leonel Fernández, candidata a la vicepresidència a les eleccions. La connexió de drogues entre la República Dominicana i Puerto Rico va arribar als titulars el 2011: el septembre hi havia el cas infame de la sentència de Figueroa Acosta [castellà], considerat un dels casos més escandalosos de tràfic de drogues a les dues illes.

Al principi de la temporada dels huracans, l'Irene va devastar la costa del nord de la República Dominicana [castellà] i hi va deixar trenta mil afectats i onze mil desplaçats aproximadament (la tempesta també va afectar les Bahames).

Per fi, va ser un bon any per a l'esport: la República Dominicana va aconseguir un recòrd històric de medalles [castellà] als Jocs Panamericans de Guadalajara (Mèxic), amb set medalles d'or, nou de plata, i disset de bronze en vint-i-sis esports.

Trinitat i Tobago. Estat d'emergència

L'agost molts internautes es van quedar desconcertats per la declaració inesperada d'un estat d'emergència, aparentament per tractar el creixent índex de delinqüència al país. Nicholas Laughlin va resumir el sentiment general assenyalant que “aquest acte legal, que afecta una àmplia gamma de drets civils, ha desencadenat un gran debat sobre les arrels de la delinqüència a Trinitat i Tobago i les implicacions de l'estratègia actual de govern”.

Els errors del govern van donar lloc a la confusió i frustració creixents; els blocaires es van desfogar aquí i aquí. Quan l'estat d'emergència per fi es va acabar i, tal com s'esperava, la deliqüència violenta va ressorgir, la ciutadània es va preguntar què s'havia aconseguit, si s'havia aconseguit res.

Puerto Rico. La violència masclista i la delinqüència, les arts i els esports

El 2011 va ser l'any més violent de la història de l'illa amb 1.136 assassinats a partir del 31 de desembre [es], un augment de 15% respecte a 2010. Vint-i-sis dones van ser assassindes (vuit casos queden sota investigació) per la parella o ex-parella, un dels índexs més alts des de fa anys.

El moviment feminista i un grup actiu de blocaires feministes [castellà] han estat a l'avantguarda de la denúncia, criticant la falta d'acció de l'estat contra la violència maclista. El Departament de Justícia dels Estats Units ha acusat el Departament de Policia de Puerto Rico d'un seguit de violacions de drets civils i més pràctiques il·legals.

D'una altra banda, va ser un any increïble per a les arts i l'esport. El duo de hip hop Calle 13 va aconseguir un recòrd als Premis Grammy, on va guanyar amb el seu àlbum més recent, Entren los que quieran, dinou Grammys llatins al llarg de la seva carrera. La seva bonica cançó “Latinoamérica” ja s'ha convertit en un himne de tots els llatinoamericans al món.

En esports, el jugador de bàsquet professional de Puerto Rico José Juan Barea es va convertir en una de les icones nacionals més estimades després de guanyar el Campionat de l'Associació Nacional de Bàsquet (NBA) del 2011 amb Dallas Mavericks, un equip de Texas (veieu aquest vídeo curt de la vida de Barea).

Comiats

Finalment, els blocaires del Carib van escriure comiats eloqüents a unes persones importants, unes de collita pròpia i unes altres de més regions del món. Trinitat i Tobago va perdre un activista del medi importantíssim, el professor Julian Kenny, i també una icona cultural, el doctor Pat Bishop. També hi va haver dol quan els blocaires tecnològics van saber la mort del cofundador d'Apple Steve Jobs, i van escriure sobre els seus productes amb visió de futur que havien canviat  les seves vides i feines.

L'activista dels drets humans Sonia Pierre es va morir el 4 desembre a quaranta-vuit anys. Pierre va dedicar la seva vida a la defensa dels drets dels haitians vivint a la República Dominicana i dels dominicans d'origen haitià. Va ser la fundadora del Moviment de Dones Dominico-Haitianes (MUDHA). Se la recorda com una activista valenta que va lluitar contra el sexisme i el racisme tota la vida.

Més coses que s'esperen

No dubtem que els blocaires del Carib tindran molt més de què parlar (els resultats de les eleccions recents a Jamaica, per exemple) i esperarem seguir la blocosfera regional mentre continuem esforçant-nos per un intercanvi d'idees significatiu.

Janine Mendes Franco ha escrit aquesta notícia amb la contribució de Firuzeh Shokooh Valle. A la secció de Cuba hi ha extractes de notícies dels autors de GV Ellery Biddle i Elaine Días. Gràcies a l'Emil Rodríguez Garabot per la seva ajuda en la secció sobre la República Dominicana.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.