Brasil: debat cultural mentre la cançó “Ai se eu te pego” esdevé internacional

Si esteu al corrent de les darreres tendències musicals, si us agrada realment la música brasilera o si, per exemple, sou seguidors de Cristiano Ronaldo, potser deveu haver escoltat la cançó “Ai se eu te pego”. O potser la versió anglesa, “Oh if I catch you”.

El cantant brasiler Michel Teló ha començat el 2012 amb un gran èxit internacional gràcies a aquesta cançó. Sorprenentment o no, els internautes brasilers han estat crítics amb la música de Teló i mostren una certa preocupació per la visió internacional de la música brasilera dels darrers temps.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=PvfvCU7tNKE

“Ai se eu te pego” s'ha fet un lloc en les primeres posicions de les llistes d'èxits de tot el món amb rècords de descàrrega a l'iTunes. Els resultats més impressionants són definitivament els d'Europa, on Teló ha aconseguit el primer lloc a Portugal, Itàlia i Espanya, països on aviat presentarà la reeixida cançó en la seva primera gira internacional.

Michel Teló in concert. Shared via Wikipedia under CC BY-SA 2.0 license.

Michel Teló en concert. Compartit via Wikipedia amb llicència CC BY-SA 2.0 .

Des del Brasil fins a la ‘telobalització’

Michel Teló, de trenta anys, representa el sertanejo universitário, el subgènere més nou del ‘sertanejo‘, un gènere musical que té l'origen en la cultura caipira del centre i sud del Brasil.

La carrera artística de Teló va començar el 1997 amb el Grupo Tradição, fins al moment en què va decidir començar la carrera en solitari el 2008. L'èxit nacional va aparèixer amb l'èxit de “Fugidinha”, però no es pot comparar amb l'obtingut amb “Ai se eu te pego”. El vídeo oficial a YouTube ha arribat a la impressionant xifra de cent set milions de visites i continua augmentant.

Alguns futbolistes han triat la cançó per celebrar els gols. El jugador brasiler Neymar (del Santos FC) fins i tot ha aparegut al videoclip. Marcelo Vieira i Cristiano Ronaldo (del Reial Madrid) van celebrar un gol ballant la coreografia de la cançó l'octubre del 2011.

Arran de l'èxit de la cançó, Michel va traduir “Ai se eu te pego” a l’anglès, i així és com va néixer “Oh if I catch you”:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=qs1ZGyJr8Hk

No obstant això, la conseqüència més interessant d'aquest èxit és la utilització de la cançó per a noves versions en més llengües, sovint amb la traducció de la lletra, com en aquesta versió polonesa:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=t8MAz1FejJY#!

I per què no en danès?

El compte de Tumblr Telobalização (telobalització, la internacionalització de Teló) recopila totes les versions de “Ai se eu te pego” provinents de tot el món, i mostra vídeos de la cançó en guaraní, francès, alemany, espanyol i fins i tot en libras, la llengua de signes brasilera.

Europa en crisi (amb Michel Teló)

Alguns altres han fet versions molt creatives de la música de Teló, com el vídeo següent, que adapta la lletra per dir “Troika, Troika, assim você me mata” (Troika, troika, així em mata vostè), com a queixa contra les polítiques d'austeritat imposades pel Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea, i que tenen un gran impacte en la vida dels ciutadans portuguesos:

La crisi a Europa sembla ser un acudit comú en les versions que s'han fet de la música de Teló. Alguns suggereixen que aquesta deu ser la causa de l'èxit que té al continent. L'usuari brasiler Valdete da Silva (@amigavaldete) va piular [pt] una valoració semblant a Twitter:

Michel Teló fazendo sucesso é a prova que a crise na europa tá pior que pensávamos

L'èxit de Michel Teló és una prova que la crisi a Europa és pitjor que no ens pensàvem.

O el Sr Piadas (@OPiadas), un perfil de Twitter dedicat a fer acudits on es compara Europa i el Brasil [pt]:

Europa is the new Brasil (está quebrada, ouvindo Michel Teló e jogando o melhor futebol do mundo)

Europa és el nou Brasil (està trencada, escolta Michel Teló i juga el millor futbol del món).

Portaveu de la cultura brasilera?

Bruno Medina, membre del grup de rock Los Hermanos, que actualment ha interromput la seva carrera, va escriure en la seva columna quinzenal una carta oberta a Michel Teló [pt], on explicava com havia passat la revetlla de Cap d'any irritat amb la cançó “Ai se eu te pego”. Comparava la cançó amb el primer èxit del seu grup el 2002, “Anna Júlia“, que s'escoltava a tot arreu i a tothora. Va dir que esperava que Teló fos “capaç de construir un llegat musical amb consistència” i l'animava a crear una altra cançó amb ball.

Va afegir:

Aliás, não seria mau se você resolvesse passar logo todo o ano de 2012 viajando pelo mundo. Nada pessoal, é só uma precaução com o meu cérebro.

De fet, no estaria malament que decidissis passar tot el 2012 viatjant pel món. No és res personal, és només una protecció per al meu cervell.

L'entrada va rebre més de mil cinc-cents comentaris, i mentre que la majoria qualifiquen Bruno Medina d'envejós, un nombre considerable d'usuaris hi estaven d'acord i anaven més enllà del que havia dit. La Cristina va dir:

Não tenho nada contra o Teló, porém essa música é um pé no saco (saco esse que nem tenho!) sou prof de educação infantil e é triste ver meus alunos cantando essa música como se fosse um mantra: “ai se eu te pego, ai ai se eu te pego…”).

No tinc res en contra de Teló, però aquesta música és pitjor que un mal de cap (encara que no en tingui). Sóc mestra de nens petits i és trist veure com els meus alumnes canten la cançó com si fos un mantra: “Ai se eu te pego, ai ai se eu te pego…”

Raquel B. va dir:

Eu não gosto da música do Michel Teló, o conteúdo é vergonhoso, jamais podemos achar que isso se trata de cultura. Temos que valorizar o que tem de bom no Brasil, músicos ótimos, letras que fazem bem ao ouvido. E se ele esta fazendo sucesso la fora é porque lá a cultura musical anda bem precaria também.

No m'agrada la música de Michel Teló, el seu contingut és una vergonya, mai no la podrem considerar cultura. Hauríem de valorar allò que és bo del Brasil, els grans músics, les lletres que són agradables a l'orella. I si és un èxit fora d'aquí, és perquè la cultura musical de l'exterior també és força precària.

Per al crític musical Pedro Alexandre Sanches, els brasilers consideren [pt] Michel Teló indigne de l'èxit internacional i encara més indigne de presentar-se com una estrella de la música brasilera. Sosté que els brasilers haurien de deixar de banda el seu “complex de perdedors” i acceptar que potser Michel Teló es mereix l'èxit. Tenint en compte la importància del Brasil, què més podem esperar?

Debora Baldelli ha col·laborat en aquesta entrada.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.