- Global Voices en Català - https://ca.globalvoices.org -

Geòrgia: el retorn dels turcs de Meskheti

Categories: Àsia Central i Caucas, Europa Central i del Est, Orient Mitjà i l'Àfrica del Nord, Azerbaidjan, Geòrgia, Kirguizistan, Rússia, Turquia, Conflictes i guerres, Drets Humans, Ètnies i races, Fotografia, Immigració, Notícies dels ciutadans, Refugiats, Religió

La repatriació dels turcs de Meskheti [1] [en] a Geòrgia des de l'Azerbaidjan, Rússia i l'Àsia Central no és només una prioritat per al Govern georgià, sinó també una obligació que ha de complir amb el Consell d'Europa des que en va esdevenir membre el 1999. El 1944 Stalin va manar la deportació de més de cent mil persones des de la regió georgiana de Meskheti, entre els quals hi havia hemxins [2] (armenis musulmans), kurds i karapapakhs [3] [en]. Malgrat això, els turcs de Meskheti van ser el grup recol·locat més nombrós.

Pel cap baix, quatre-cents mil turcs de Meskheti viuen actualment fora de Geòrgia, per bé que no se sap del cert quants hi tornarien en un procés que hauria d'haver finalitzat oficialment l'any 2011, però que podria allargar-se. Aquesta ha estat una de les raons per les quals el procés de reassentament s'ha allargat, especialment perquè ara la major part de la població que forma la regió de Samtskhe-Dzhavakheti és d'ètnia armènia. De resultes, i per tal de no generar tensions en les relacions interètniques, el Govern georgià està assentant els turcs de Meskheti per tot el país.

Recentment, des del bloc East of Center s'han esmentat les sensibilitats que envolten aquest afer [4] [en]:

Arran de la paranoia de Stalin, durant les dècades de 1930 i 1940 milions de musulmans i integrants de grups ètnics no-eslaus de la Unió Soviètica van ser obligats a desplaçar-se a l'Àsia Central. Es fa difícil pensar en cap altra comunitat que hagi estat més discriminada i rigorosament ignorada a tot el món com és la dels turcs de Meskheti. […]

Malgrat això, Geòrgia és clarament incapaç de reallotjar aquesta gran població a cap lloc del seu territori, i menys encara a la subdesenvolupada regió de Samtskhe-Dzhavakheti, on vivien originalment els turcs de Meskheti. I a sobre hi ha la qüestió armènia i una gran dosi de sentiment antimusulmà. […]

Salim Khamdiv of Abastumani village. Khamdiv was 14 when the deportation happened © Temo Bardzimashvili  [5]

Salim Khamdiv, del poble d'Abastumani. Khamdiv tenia catorze anys quan va tenir lloc la deportació © Temo Bardzimaixvili

Amb tot, segons el Centre Europeu d'Afers de les Minories [6] (ECMI) [en], durant el període de dos anys per presentar les sol·licituds de repatriació que va finalitzar el juliol de 2010, el Govern georgià només va rebre 5.841 sol·licituds degudament complimentades. Això equival a només 9.350 persones. Ahıska Türkleri – Ahıskalılar explica què volen [7] [en] els turcs de Meskheti:

Volem tornar a les nostres terres, de les quals vam ser injustament expulsats. Fins avui, ens hem establert en dos mil assentaments de nou països, inclosos els Estats Units. En els països on vivim tenim problemes per aconseguir la ciutadania, el permís de residència i el permís laboral. La nostra llengua i cultura estan a punt de desaparèixer. Volem tornar al nostre país com a ciutadans georgians i viure a les nostres terres d'ara endavant.

Osman Mekhriev (left) and Islam Niazov, elders of the Abastumani Meskhetian community, take a break from the holiday prayers during the end of Ramazan celebrations © Temo Bardzimashvili [5]

Osman Mekhriev (esquerra) i Islam Niàzov, avis de la comunitat de turcs de Meskheti d'Abastumani, descansen un moment de les oracions de la celebració del final del Ramadà © Temo Bardzimaixvili

L'any passat, al bloc de Zaka Guluiev es detallava la situació d'alguns dels que han tornat [8] [en] a Samtskhe-Dzhavakheti, sobretot des de l'Azerbaidjan:

Fa tres anys que en Muslim Arifov i la seva família van tornar a Akhaltsikhe des de Saatly, una població de l'Azerbaidjan. Arifov afirma que ara se sent feliç d'haver tornat i viure a la seva pàtria, Geòrgia. “Els meus pares van ser injustament deportats des d'aquesta regió. Ara sóc feliç d'haver aconseguit tornar-hi i viure a la meva llar, Geòrgia, amb la meva família.”

Fa dos mesos, Mehemmed Rehimov, familiar d'en Muslim, també va decidir tornar amb la seva família des de l'Azerbaidjan i viure a la seva terra natal d'Akhaltsikhe. Mehemmed Rehimov diu que Geòrgia sembla un bon lloc per viure-hi. “És molt bo poder viure a la meva pàtria Geòrgia. Ja han passat dos mesos des que vaig arribar-hi. Aquí sóc feliç amb la meva família i em sento molt a gust.”

[…]

Ismaïl Moidze, secretari de la societat Vatan [dels turcs axhiska georgians] diu que la seva organització esperava que més persones demanarien poder tornar. Però explica que moltes famílies van rebutjar omplir la sol·licitud perquè […] a Geòrgia calen molts documents per demanar la condició de repatriat. […] Per aquest motiu moltes famílies van decidir quedar-se on viuen.”

Rana Rajabova, a 24-year-old bride in the Azerbaijani village of Shirinbeili. Rana's grandparents, natives of the Arali village in Georgia's Adigeni region, were deported to Uzbekistan. Before the deportation they were told by the soldiers that they would return in 7 days, so no belongings should be taken. Her grandmother hid her gold jewelry at home with the hope of returning after a week. Rana's family has applied for the repatriation and says that they do not want to be "refugees." © Temo Bardzimashvili [5]

Rana Rakhabova, núvia de vint-i-quatre anys de la vila azerbaidjanesa de Xirinbeili. Els avis de la Rana, originaris de la vila d'Arali al districte georgià d'Adigeni, van ser deportats a l'Uzbekistan. Abans de la deportació, els soldats els van dir que tornarien al cap de set dies, i que per tant no havien d'endur-se cap pertinença. L'àvia va amagar a casa les seves joies d'or amb l'esperança de tornar-hi al cap d'una setmana. La família de la Rana ha sol·licitat la repatriació i diuen que no volen convertir-se en "refugiats". © Temo Bardzimaixvili

Georgian Youth | Multiculturality | New Challenges fa un seguiment de com es reintegren els nouvinguts [9] [en]:

A Samstkhe-Dzhavakheti, l'associació regional Toleranti proporciona suport legal, assistència mèdica i lingüística a les famílies dels turcs de Meskheti repatriats. En el marc del projecte de tres anys “Provisió d'assistència humanitària als turcs de Meskheti repatriats i prevenció de l'”autorepatriació””, l'associació organitza dues vegades la setmana classes per als joves repatriats. Els nois que assisteixen a classe esperen millorar les oportunitats d'èxit a l'escola, on són educats en georgià, i per recolzar-ne la integració en la comunitat.

Depenent de la seva motivació per aprendre georgià, i de la manera més ràpida possible, aquesta integració té un èxit del 100%.

[…]

Malgrat això, com passa sempre, hi ha una qüestió que els impedeix sentir-se com a casa a Geòrgia: esperen rebre una resposta a la sol·licitud per obtenir la ciutadania georgiana, que van enviar fa dos anys. Sense ciutadania no són ciutadans de ple dret a Geòrgia i, per tant, han de lluitar per accedir a serveis bàsics, com ara l'assistència mèdica. Però no tenen elecció: com la resta, han d'esperar-se […] –i això vol dir una vida plena d'incertesa a llarg termini…

Portraits of Abdullah Gamidov, his wife Khalida, and her father Zia Chumidze lie on the checkerboard in the Gamidov's house in Kant, Kyrgystan. Zia Chumidze was fighting at the frontline when the deportation happened and never made it home. © Temo Bardzimashvili [10]

Retrats d'Abdullah Gamidov, la seva dona Khalida i el seu pare, Zia Txumidze, sobre un escaquer a la casa de Gamidov a Kant (Kirguizistan). Zia Txumidze lluitava al front quan va tenir lloc la deportació i no va tornar mai a casa. © Temo Bardzimaixvili

A la pàgina web Where's Keith?, K. R. Kenney comenta l'obra [11] del periodista i fotògraf georgià Temo Bardzimaixvili [12], que ha documentat la tornada a Geòrgia dels turcs de Meskheti, com també la seva vida a l'Azerbaidjan, el Kirguizistan i Turquia. Una de les obres de Bardzimaixvili, La terra no promesa: el llarg camí de tornada a casa dels turcs de Meskheti, es va exposar a Tbilissi amb el suport del Centre Europeu d'Afers de les Minories [5] [en], que il·lustra aquest article amb el seu permís.