Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Zàmbia: S'ha complert la promesa dels noranta dies?

El 23 de desembre el govern de Zàmbia, presidit per Michael Sata, va assolir els noranta dies al poder. El Front Patriòtic (FP), el partit governant, havia promès que en aquest període transformaria la vida dels zambians i milloraria la gestió del país.

A les darreres eleccions, Sata va vèncer el Moviment per la Democràcia Multipartit, que feia vint anys que era al poder. La clau de la seva victòria va ser la promesa de fer una sèrie de canvis en noranta dies, com ara millorar la capacitat adquisitiva de la gent i crear una nova constitució. Els ciutadans zambians han expressat en unes quantes xarxes socials la seva opinió sobre els èxits i fracassos del nou govern.

Al bloc satíric Kalaki’s Corner es pot llegir una conversa imaginària entre el president i la seva muller:

Representació de Michael Sata en el paper de Moisès. Font: grup de Facebook “The 90 days Countdown”.

Gairebé ja m’havia acabat la torrada amb melmelada quan per fi va aparèixer, tot espolsant-se l’americana de pols invisible.

—Bon dia, amor —vaig dir.

—Si tu ho dius… —va respondre ell—. Què diuen els diaris avui?

La fanfarronada porta un editorial molt llarg.

—Això no és res de nou —va dir rient—. Sempre porta un editorial llarg. Però ningú no edita l’editor: aquest és el problema.

—“Noranta dies de promeses trencades.”

—Què dius, amor?

—És el títol de l’editorial. “Noranta dies de promeses trencades.”

—Amor, que em pots servir una tassa de te?

—“Noranta dies de promeses trencades” —vaig repetir, mentre li servia el te.

—Qui ha trencat les seves promeses?

—Tu, estimat. Es refereix a tu.

Va acotar el cap un moment. Després va aixecar la mirada i em va mirar directament als ulls.

—Estic molt preocupat. Ara tothom en parlarà.

Al grup de Facebook Zambia People’s Parliament (ZAPP), la promesa dels noranta dies no s'ha escapat de la valoració dels “membres honorables”. Un d’ells, Sidique Abdullah Gondwe Geloo, va proposar organitzar una marxa pública perquè la gent pogués expressar la seva experiència personal durant els tres primers mesos del nou govern:

Senyor president, després de discutir-ne molt amb personalitats importants i amb gent del carrer, vaig proposar, i continuo defensant, la “marxa per controlar les promeses dels noranta dies”. Ells van fer campanya i nosaltres els vam escoltar. Ells van prometre i nosaltres els vam creure. Les eleccions van arribar i nosaltres vam votar. Ara preguntem: què hem aconseguit? Uneix-te a nosaltres en una marxa per recordar que fa noranta dies que l’FP és al poder. Porta la teva pancarta, ja sigui de satisfacció o de protesta. Expressa la teva opinió, ja sigui popular o impopular. Si crec que aquesta marxa tindrà un resultat positiu? Sí, i de diferents maneres. El govern entendrà que els zambians ja no som un grup d’ingenus incapaços de protestar contra l’incompliment de promeses.

En un altre grup de Facebook, The 90 days Countdown, Ebron Ngoma rebutjava l’organització d'una manifestació:

Segons la meva experiència, en les manifestacions a Zàmbia ningú no para gaire atenció al motiu de les protestes. Avui protestem per les promeses dels noranta dies, però ningú no ha presentat encara cap llista clara sobre el que l’FP va prometre fer en noranta dies. Hem de ser més intel·ligents i exaltar-nos menys. Considero molt necessari exigir responsabilitat als polítics, i ningú no canviarà la meva posició. Si no tenim una llista de les promeses, tot això no servirà de res. Una llista de les promeses; llavors sí que hi participaré. Necessitem un full de ruta clar per saber com volem fer això, i no sols exaltar-nos. Un jove que no vol aprendre del passat mai no tindrà l’èxit assegurat. NO ENS MANIFESTAREM perquè sí. Necessitem un OBJECTIU CLAR; llavors tota la joventut de Zàmbia s’unirà a les protestes. No es pot lluitar contra els polítics sense res a les mans; han de saber que els observem amb intel·ligència. INSISTEIXO: UNA LLISTA DE PROMESES vs ÈXITS DE L’FP.

A Zambian Watchdog es va publicar un article en què s’explicava que segons el portaveu oficial del govern, Given Lubinda, el vicepresident Guy Scott faria una declaració al Parlament per detallar els èxits aconseguits els primers noranta dies de govern. La majoria de lectors que van comentar l’article van criticar l'executiu per haver fet marxa enrere a la seva campanya de promeses. Pimbi Mano deia:

Sisplau, senyor Lubinda, deixeu que siguin els zambians qui jutgin el vostre govern. Vosaltres no podeu ser el vostre propi jurat. Els zambians tenen dret d'analitzar la vostra actuació durant els darrers noranta dies i posar-vos una nota.

La meva nota fins ara és un 1%, per haver deixat Zàmbia igual, però heu fracassat en tota la resta. El vostre govern és el pitjor des de la independència. Ningú no coneix les vostres polítiques a llarg termini. Els únics que saben el que voleu fer són els kaponya (venedors ambulants), que per començar no tenen ni idea del que fan ells mateixos.

L’economia corre el perill de no créixer tan ràpidament com en els darrers cinc anys. Fixa’t en el kwacha zambià [divisa de Zàmbia] i veuràs com li va. Quants llocs de feina de veritat heu creat fins ara? Cap ni un. La veritat és que no creareu cap lloc de feina en els propers cinc anys.

La vostra política exterior és un caos. Angola, Malawi i fins i tot Moçambic no estan gens contents amb vosaltres. Vau dir que no volíeu inversions xineses i ara negocieu amb la Xina.

Sisplau, senyor Lubinda, no perdeu el temps amb una declaració al Parlament. Tots el zambians us observen. Recordeu que tothom té dies de glòria.

D'una altra banda, un lector anomenat Twesheko donava suport al govern de l'FP:

Em sorprèn molt que la gent s’hagi pres tant a la valenta la promesa dels noranta dies. Com podeu creure en aquesta mena de proclames polítiques? Això va ser només una proclama política. L’FP no és al poder per la promesa dels noranta dies —en realitat, el vicepresident ni tan sols hauria de dir res sobre assolir promeses en noranta dies—, sinó gràcies al pla estratègic a llarg termini que van esbossar al seu programa electoral i que començareu a veure als pressupostos generals del 2013. Fins aquí tot bé. Les taxes d’interès en la mineria han augmentat, s’han introduït desgravacions fiscals a la renda, s’ha revisat el procés d’extracció de petroli (i això ha reduït la quantitat de petroli), es revisaran els salaris mínims de cada sector després de consultar-ho amb els ciutadans… Els noranta dies han estat útils, però no s’han fet servir per al més important.

A Twitter també van aparèixer algunes preguntes. Un tuit deia:

@sandakc: Michael Sata es va concedir una lluna de mel de 90 dies per transformar #Zambia, un període que acaba aquest divendres. Ha complert la seva promesa dels 90 dies?

 

D’altra banda, un lector anomenat Twesheko donava suport al govern:

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.