Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Rússia: L'oposició afronta problemes de comunicació digital

Aquest apunt forma part de l'especial Eleccions russes de 2011.

L'actual moviment de protesta es basa en la xarxa. Una bona part dels participants, exclosos de la primera línia política, són per contra veterans de les lluites digitals. No obstant això, com que la majoria provenen de perspectives ben diverses, la comunicació entre ells podria ser realment més fluïda.

La unió contra un enemic comú, el frau en els resultats electorals i la maquinària política del primer ministre Vladímir Putin: és el que ha reunit els representants de les forces liberals, socialdemòcrates i nacionalistes russes. El 22 de desembre vam veure'ls crear una coalició per primera vegada i esperem que no sigui per darrera vegada.

Totes les parts estan molt interessades a ser clares i cristal·lines d'entrada (respecte de l'obscura legitimitat del règim governant) i, així, recorren a eines digitals que haurien de permetre assolir uns nous nivells de transparència.

Voting for the balanced representation proposed by Alexey Navalny. Screenshot from rusotv.ru

Votant per la representació equilibrada proposada per Alexey Navalny. Captura de pantalla de rusotv.ru

La revolució serà tant tuitejada com televisada

Més enllà d'això, els manifestants són molt més bons coneixedors de les tecnologies i transparents que els seus oponents. La trobada del comitè d'organització de la manifestació del 24 de desembre, el 22 de desembre, es va transmetre perfectament via streaming en directe per mitjà de rusotv.org, un portal de vídeo en directe.

L'habilitat per difondre els esdeveniments del desembre del 2011 en directe a través d'internet ha convertit la població mundial i també la russa en espectadora d'un autèntic succés històric: una reunió d'uns cent o cent cinquanta activistes de l'oposició, que representaven milers d'internautes i milions de russos aliens a la xarxa.

La sessió va ser moderada per Alexey Navalny, un polític esdevingut blocaire, reconvertit en polític, passat a pres i tornat a la condició de polític. A prop seu hi havia els nacionalistes (inclosos Dmitri Krilov i Vladímir Tor) i els liberals (amb Borís Nemtsov i l'excampió dels escacs Garri Kaspàrov), socialdemòcrates, anarquistes, ecologistes, membres de l'associació de propietaris de cotxes, el Partit Pirata i molts més.

La qüestió clau de la reunió era decidir qui seria el portaveu de la concentració del 24 de desembre. No era una simple qüestió organitzativa, sinó veure si els diversos i polaritzats grups polítics aconseguirien trobar una fórmula satisfactòria per la majoria de les entitats reunides.

Abans, els manifestants havien decidit les dues eines que utilitzarien: una enquesta a Facebook i Survey Monkey [enquesta temporalment no disponible] perquè la ciutadania pogués proposar els seus propis candidats a portaveus de la manifestació. Tanmateix, hi va haver problemes amb totes dues eines.

Plataformes partidistes o facilitat per al frau?

Denis Bilunov, representant del moviment Solidaritat i reponsable de les enquestes digitals, va presentar els resultats del vot popular. Uns 83.000 usuaris van participar en l'enquesta via Survey Monkey. Tot i això, els resultats eren més aviat descoratjadors: Alexei Navalni va aparèixer en primer lloc, però a continuació hi havia un neonazi amb l'àlies “Tesak” i un empresari corrupte, Sergei Mavrodi (tots dos amb un 20% dels vots). Bilunov va reconèixer que els resultats s'havien manipulat (segons el seu parer, el servei Survey Monkey havia estat atacat per un bot) i va proposar no tenir-los en consideració.

A banda aquests dos primers ‘falsos’ candidats (tot atribuït pels participants a una intenció de les autoritats de desacreditar el sistema de votació), també encapçalaven la llista:

  • Iuri Xevtxuk (cantant)
  • Leonid Parfenov (periodista)
  • Borís Akunin (escriptor)
  • Alexander Belov (polític nacionalista)
  • Konstantin Krilov (polític nacionalista)
  • Dmitri Bikov (poeta)
  • Vladímir Tor (polític nacionalista)
  • Mikhaïl Efremov (actor)

Cal destacar que hi havia quatre nacionalistes en llocs privilegiats entre les primeres trenta posicions de la llista, mentre que a Facebook no n'hi havia cap.

Un fet que va generar més polèmica: un anarquista autodenominat “Ukrop” va concloure que les eleccions digitals “estaven tan manipulades com les oficials”. Borís Nemtsov, dirigent del moviment Solidaritat, que havia estat sorprès mentre maldeia els seus rivals polítics, donava suport a la idea. Com va proposar un dels representants: “Deixem a un informàtic crear un programa per aconseguir dos mil vots en pocs minuts i que tothom vegi com és de fàcil el frau en una votació digital.”

L'opció d'utilitzar Survey Monkey en el futur va caure pel seu propi pes. Llavors Bilunov va proposar utilitzar Facebook o Democracy2.ru (una plataforma digital d'e-democràcia creada per l'autor de Cloud Democracy, un concepte de Leonid Volkov). Geidar Djemal tenia per la seva banda una proposta a l'estil bolxevic: designar delegats d'acord amb la seva “adequació per a la política” i no pel resultats d'enquestes.

Als nacionalistes, en tot cas, tampoc no els agradava la votació per Facebook, adduint que al web “només hi ha liberals”, i que l'elecció de la plataforma tindria un impacte significatiu en els resultats de la votació.

Ilia Ponomarev, entre els impulsors i principals defensors de les votacions obertes, sí que defensava els resultats obtinguts, argumentant que tot i la polèmica l'experiència continuava essent l'enquesta digital més multitudinària duta a terme fins ara a Rússia.

Fórmula Navalni

L'opció proposada per Alexei Navalni semblava haver aglutinat totes les opinions expressades. Seguia aquelles que proposaven una solució mixta: la majoria dels portaveus (en gran part celebritats, com actors, periodistes, escriptors i, fins i tot, l'expresident soviètic Mikhaïl Gorbatxev, que va descriure com a “inherentment liberal”) serien aquells que encapçalaven les llistes tant a Survey Monkey com a Facebook, a més de representants dels grups polítics: dues o tres persones per part dels nacionalistes (portaveus seleccionats per Dmitri Krilov i Vladímir Tor) i dues o tres més de l'esquerra (seleccionats per Ilia Ponomaryov i Sergei Udaltsov).

La votació final, obtinguda després d'un gran soroll general dels assistents, va aprovar l'opció Navalni: vuitanta vots a favor, trenta-dos en contra.

A més, els participants van decidir formar un nou òrgan polític per unir els esforços antigovernamentals i continuar les manifestacions contra els resultats electorals.

Rustem Adagamov, un popular blocaire, va afirmar [ru]:

Хорошо бы всё у них получилось — у нас прямо на глазах строится новая демократия в стране.

Espero que tot funcioni bé: davant dels nostres ulls es construeix una nova democràcia al país.

I va afegir [ru]:

Офигенно приятно смотреть на такое количество здравых, умных людей, слышащих друг друга. Это прямо новая Россия, которая мне очень нравится

És extremadament plaent veure tanta gent assenyada, intel·ligent, que s'escolta els uns als altres. De fet, és una nova Rússia, que realment m'agrada.

Aquest apunt forma part de l'especial Eleccions russes de 2011.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.