Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Vídeos: Sense llar, però no sense veu

A Colòmbia, el Canadà, el Regne Unit i els Estats Units hi ha unes quantes iniciatives per portar a un primer pla la difícil situació d'aquells qui són doblement oblidats: els nens, els indígenes, els immigrants i la comunitat transgènere.

Durant molts anys, el càmera colombià José Alejandro González ha documentat i ha compartit la vida de persones sense llar a Colòmbia i l'any passat, amb The Insider Project (Projecte d'Informació Confidencial) molts d'aquests documentals es van agrupar en un parell de pel·lícules més llargues: The Truth (La veritat) i The House (La casa).

Homele$$ per Bob With CCBy

The Truth segueix molts sense llar a Bogotà (Colòmbia) que parlen de la seva vida i dels aspectes polítics, socials i econòmics que els afecta. Un dels entrevistats és un noi de quinze anys que parla del distanciament amb la família, l'addicció a les drogues, les incursions a les zones més perilloses de la ciutat per aconseguir droga i del seu desig d'estar “bé” i tornar a casa per passar el Nadal amb la família a l'altra banda de la ciutat:

The House ens porta a la “casa” d'una persona sense llar: sota una boca de clavegueram i en una estació de cablejat subterrani sota els carrers del centre de Bogotà. Allà, Darío Acosta hi té el llit, els llibres, la ràdio, el llum de piles i el gos imaginari.

En Mark era un sense llar els anys 1990, vivia a Hollywood Boulevard a Los Angeles (Califòrnia), era addicte a les drogues i venia fotografies de la seva iguana als turistes. Actualment dirigeix el projecte Invisible People (Gent Invisible), amb el qual recorre els Estats Units i el Canadà demanant als sense llar que expliquin la seva història i lluitant pels seus drets.

En una visita al Canadà es va adonar de la connexió entre “els primers” (els aborígens) i la manca d'habitatge. Llavors, no sols va intentar captar les seves històries i mostrar la situació especial a què s'encaren tot mantenint la sensibilitat cultural, sinó que, a més, esperava poder canviar-ne la situació:

L'entrevista següent és amb Dave Ward, director de les relacions aborígens a Homeward Trust Edmonton, organització que persegueix posar fi a la manca d'habitatge a Edmonton (Alberta). És una conversa important perquè en David parla de la cultura aborigen i de les solucions per posar fi a la manca d'habitatge. “Crec que el més important és escoltar. Necessitem escoltar la seva cultura i incloure els aborígens en el procés de trobar i implementar solucions.”

Una de les entrevistes més sorprenents és la que ofereix l'Alma. És una àvia sense llar a Winnipeg (Manitoba) que ha començat a estudiar a la universitat amb l'esperança que tenir una educació li donarà força i augmentarà les possibilitats de recuperar la seva néta dels serveis socials, perquè serà capaç d'oferir-li una vida millor:

Hi ha molts vídeos més al canal Invisible People de YouTube i també podeu seguir en Mark per Twitter amb el nom d'usuari @invisiblepeople.

A Bradford (Anglaterra), Hope Housing (Habitatge de l'Esperança) ofereix oportunitats a les persones sense llar que no poden demanar ajudes, la majoria perquè són immigrants sense documentació, no tenen feina i han de recórrer a l'ocupació il·legal o a viure al carrer per sobreviure.

Al vídeo The Not So Promised Land (La terra no tan promesa) se centren en els problemes amb què topen els immigrants econòmics, els qui van arribar dels països d'Europa de l'est al Regne Unit buscant oportunitats de feina i van descobrir que seria molt més complicat que no es pensaven. Hope Housing els dóna un cop de mà perquè no hagin d'estar-se al carrer i els ajuda a trobar allò que havien anat a buscar al Regne Unit: feina.

Diamond Stylz es descriu a si mateixa com una dona orgullosa de ser una transgènere de color d'Indianàpolis (Indiana), però que actualment viu a Houston (Texas). Al seu canal de YouTube tracta molts temes referents al gènere, la raça i la sexualitat.

En aquest vídeo recorda l'experiència d'estar sense llar i de com va descobrir que, com a dona transgènere sense VIH, no seria acceptada en cap refugi de dones, d'homes o de gent transgènere amb VIH, així que si no hagués tingut ningú que li donés un cop de mà i l'hagués ajudada a aixecar-se, el sistema bàsicament se li hauria girat d'esquena.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.