El 1991 Ronaldo Monteiro va ser condemnat per extorsió mitjançant segrest i sentenciat a vint-i-vuit anys de presó al Brasil. Mentre complia condemna, Monteiro i els seus companys presos estaven preocupats pel benestar de les seves famílies en la seva absència. Van respondre a la situació creant un taller a la presó on reciclaven i venien paper. Una part dels beneficis es va destinar a millorar els equipaments i la resta es va repartir entre les famílies. Així és com va començar la iniciativa Uma Chance (Una Oportunitat).
El Centre per la Inclusió Digital [1] (CDI en la sigla en anglès) va començar oferint cursos curts sobre tecnologies de la informació a presos. Monteiro s'hi va apuntar i va aprendre de pressa; ràpidament el van convidar a fer-hi de professor. El projecte es va expandir a més centres penitenciaris i també es va convidar els familiars a participar-hi.
En un documental elaborat per Mixer Productions [2], Monteiro explica com va lluitar per trobar un nou camí des de la presó i capgirar la seva vida (subtítols en català):
[3]Acte per celebrar el tercer any de Creixent amb Ciutadania al CISC.
El 2002, quan encara estava a la presó, Monteiro va crear el Centre per a la Integració Social i Cultural [4], conegut com CISC-Uma Chance, que ofereix cursos sobre tecnologies de la informació i reciclatge a comunitats de Tribobó, a São Gonçalo [5], a l'estat de Rio de Janeiro. Al centre es treballa per a posar les oportunitats a l'abast de més persones, a través d'activitats de cuina, conciència ciutadana, estils de vida saludables i preparació per a la universitat.
El 2003, Monteiro va rebre la llibertat condicional.
Nou començament
El 2006, Monteiro va anar un pas més enllà i va crear l'admirable Incubadora de Empreendimentos para Egressos [6] (IEE: Viver de Petits Negocis per a Ex-Presos). Amb l'objectiu de reinserir socialment els delinqüents juvenils, la incubadora Aiming for Social Reintegration of Young Offenders, Detainees and Former Detainees, el viver fomenta idees amb lliçons dinàmiques sobre habilitats emprenedores i administració. L'IEE busca trencar el cercle de la delinqüència oferint una oportunitat a homes i dones que sovint són rebutjats per la societat.
La iniciativa ha rebut el suport de Petrobras des del 2006 i ha treballat conjuntament amb Ashoka, McKinsey&Company i unes quantes universitats. Gràcies a la seva feina, Montero va ser nomenat membre d'Ashoka [7].
[8]Ronaldo Monteiro parlant amb alguns participants de l'IEE.
Tal com diu Monteiro al documental, els projectes seriosos “transformen vides i fan que els homes treballin” en lloc de recórrer al crim i a la violència armada. En una presentació [pt] de TEDx Sudeste [9] [pt] el 2010, Monteiro va explicar que la rehabilitació hauria d'incloure educació, i oportunitats i incentius per lluitar pels propis somnis.
El sistema penitenciari al Brasil ha estat objecte de crítiques de grups defensors dels drets humans moltes vegades. Un estudi [10] [en] d'Amnistia Internacional del 2010 afirmava que els presos “continuen reclosos en condicions cruels, inhumanes o degradants”, sovint en instal·lacions sobreocupades.
Quan els presos són alliberats s'emporten un estigma molt poderós, i les dures experiències que viuen a la presó no ajuden a la rehabilitació. Però amb els incentius i la inspiració adequats, els presos podrien trobar noves opcions i camins per reconstruir la vida.