Després del cop d'estat del 28 de juny de 2009 i les eleccions del novembre de 2009 que van donar la presidència a Porfirio Lobo, Hondures continua en una situació complicada quant a llibertat d'expressió. Els últims quaranta diess'han assassinat set periodistes. L'últim cas és el de Georgino Orellana, assassinat quan marxava de les oficines de la seva emissora de televisió el 21 d'abril.

L'usuari de Twitter Jairo Libreros (@jairolibreros) va escriure:

Homicidio de periodista hondureño Georgino Orellana evidencia proceso de ascenso de nuevas élites políticas, nada nuevo en América Latina.

L'usuari de Twitter Eduardo Coto (@eduardocotohrn) coneixia la víctima personalment i va escriure això poc després de la seva mort:

🙁 triste, perdí un amigo, Georgino Orellana un excelente periodista, amigo y padre. Basta ya al asesinato de Periodista en Honduras.

L'endemà de l'assassinat d'Orellana, Alejandra Quiroz (@thepurplebug), una estudiant de periodisme, comentava com els mitjans tradicionals havien proporcionat imatges sensacionalistes del cos del periodista, sense aprofundir les causes dels crims:

Vergüenza me da estudiar periodismo encontrar fotografias de Georgino Orellana en La Tribuna y La Prensa! ¿Y el respeto!?

Fins al final d'abril, tots aquests periodistes han estat assassinats: Nicolás Asfura (42 anys); el reporter de televisió Joseph Hernández (26); el corresponsal de telenotícies del programa “Abriendo Brecha” David Mesa (51); Nahum Palacios (34), que havia demanat mesures de protecció a la Comissió Interamericana pels Drets Humans a causa de les amenaces que havia rebut dels militars després del cop d'estat; el periodista Bayardo Mairena (52) i el seu ajudant Manuel Juárez (54) d'Excelsior Radio; el comentarista de ràdio Luis Chévez Hernández (23), i Georgino Orellana (48).

A més a més, el 23 d'abril alguns col·lectius socials van demanar respostes sobre la desaparició d'Óscar Flores, un activista que havia anat a totes les manifestacions contra el cop d'estat que va fer fora l'antic president Mel Zelaya. Flores portava un cartell que comptava els dies de “resistència”. Uns quants dies després de la denúncia pública, Flores va aparèixer viu amb mostres de tortura.

Juan Carlos Rivera, del bloc Mirada de Halcón, va republicar un article de Reporters Sense Fronteres que diu que enguany Hondures ha estat el país més perillós per al personal dels mitjans de comunicació. A més de criticar els assassinats, també s'hi denunciaven les amenaces de mort contra periodistes que havien causat que tres d'ells abandonessin el país i s'exiliessin.

Per l'activista Juan Almendárez, els assassinats s'han centrat en periodistes contraris al cop d'estat, i han estat silenciats de manera que el poder de l'estat pugui mantenir l'statu quo després del govern de Roberto Micheletti. Almendárez ha escrit “Per què assassinar la paraula?”:

Cuando el discurso oral o textual del pueblo amenaza a la oligarquía, fiel servidora del coloniaje del poder mundial; los dirigentes y simpatizantes populares son perseguidos, torturados y asesinados.

El periódico voselsoberano fue objeto de obstrucción por el bloqueo cibernético. El control de la comunicación, lo mismo que todas las entidades estratégicas de energía eléctrica térmica y acuosa; están bajo el control de los jerarcas militares que participaron en el golpe.

El seu lloc web continua desactivat.

Les amenaces no s'han aturat i membres de Radio Progress, una emissora de la ciutat de San Pedro Sula, han rebut trucades telefòniques i missatges que intenten intimidar-los en la seva tasca comunicativa. L'emissora es va donar a conèixer quan es va mantenir en antena durant la repressió militar, documentant algunes de les acusacions de violacions dels drets humans que encara s'han d'investigar. L'emissora pertany als Jesuïtes d'Hondures i alguns altres ordes religiosos que s'han unit en protesta i han enviat una carta al govern de Lobo.

EXIGIMOS al régimen de Porfirio Lobo Sosa, y a los cuerpos represivos del Estado que únicamente responden a los intereses de la oligarquía; que cesen la persecución, hostigamiento, amenazas a muerte y asesinatos a periodistas y a miembros de la Resistencia Popular a nivel regional y nacional, en total irrespeto a la libertad de expresión y a la vida, y prueba de ello es la muerte violenta de periodistas.

El director de l'emissora, el pare Ismael Moreno, més conegut per pare Melo, també ha rebut amenaces de mort per haver donat protecció a Irma Melissa, una noia que va denunciar haver estat víctima d'una violació per part de la policia hondurenca durant una protesta. El bloc de Sic Semanal-Centro Gumilla va republicar la declaració dels jesuïtes d'Hondures, i va demanar que s'investiguessin les amenaces contra el pare Melo.

El president Lobo va anunciar que havia demanat ajuda internacional per investigar els crims. Amb tot, molts pensen que les forces de seguretat de l'estat estan profundament involucrades en les amenaces contra els qui es manifesten en contra del cop d'estat i contra els qui continuen demanant que Zelaya torni a la presidència. Mentrestant, molts dels mitjans hondurencs encara consideren que es posen traves a la seva feina, i això no es reflecteix a la premsa internacional.