Tanca

Fes un donatiu perquè Global Voices segueixi sent fort!

La nostra comunitat internacional de voluntaris treballa de valent cada dia per apropar-te notícies que no tenen cobertura suficient, però no ho podem fer sense la teva col·laboració. Ajuda els nostres editors, tecnologia i campanyes amb un donatiu a Global Voices!

Fes un donatiu

Veus tots aquests idiomes? Traduïm els articles de Global Voices per fer que els mitjans de comunicació dels ciutadans estiguin disponibles per a tothom.

Saber més sobre Traducció Lingua  »

Sud-àfrica: la dona que va passar set mesos en una cel·la masculina

Abans de ser absolta per intent de robatori i segrest a Sud-àfrica, Denise Abbah havia estat empresonada en una cel·la masculina durant set mesos mentre esperava el judici. Els oficials de la presó l'havien confós amb un transvestit. Abbah busca ara justícia i demana 100.000 rands (més de 9.500 euros) al Departament de Serveis Correccionals per danys i perjudicis.

D'acord amb IOL, sis anys després del seu alliberament la Denise Abbah està preparada per lluitar contra el departament per la terrible experiència per la qual va passar. La Denise és mare de cinc fills:

There is nothing manly about 36-year-old Durban mother Denise Abbah. She is quite pleasant and no one in their right mind would suggest she looks like a man.
Yet she was thrown into a men's prison cell for seven months, which resulted in her being raped and sodomised, she claims.

Now, six years after her release, Abbah wants revenge:

La Denise Abbah, una mare de trenta-sis anys de Durban, no té cap tret masculí. És força agradable i ningú amb dos dits de front diria que sembla un home. Tot i així, la van posar en una cel·la d'una presó per a homes durant set mesos, on diu que va ser violada i sodomitzada.

Ara, sis anys després de l'alliberament, Abbah vol justícia.

“I have been in hiding. My life has been turned upside down. I cannot go anywhere without people picking on me, calling me a man,” says the Durban mother of five. […]

In papers filed in the Durban Magistrate's Court, she is suing for R100 000 in damages, although she is seeking further advice on how to increase her claim.
Abbah's alleged torture began in September 2002 when she was sent to jail to await trial for armed robbery, attempted murder and hijacking – she was later acquitted on these charges.

“M'he estat amagant. La meva vida ha quedat cap per avall. No puc anar enlloc sense que la gent es fiqui amb mi, dient-me que sóc un home”, diu la mare de cinc fills de Durban.

En uns papers arxivats al Tribunal de Primera Instància de Durban, Abbah demana 100.000 rands per danys i perjudicis, tot i que continua buscant consells sobre la manera d'incrementar la xifra. La presumpta tortura de l'Abbah va començar el setembre de 2002, quan va ser enviada a presó mentre esperava un judici per robatori armat, intent d'assassinat i segrest (més tard va ser absolta dels càrrecs).

A la fitxa de la Denise es va escriure per error “Denis” en lloc de Denise, i la van posar en una cel·la amb homes on va ser violada unes quantes vegades.

Christina Engela escriu al seu bloc Sour grapes-The Fruits of Ignorance:

    I think it should be pointed out that it's not so nice to be treated like us, is it? And therefore it's not nice the way WE are being treated – DESPITE provisions in existing laws that supposedly protect people from this sort of treatment.

Apparently some typically over-qualified genius in the employ of the State mistyped her name as “Denis” – when she was actually Denise. (Yes, that's right, with an “e” – as in “education“) That one slip of a key could easily have cost this woman her life. In point of fact, I would say that her life has been effectively ruined. Yes, she was detained on suspicion of having committed a crime – but now, despite having been cleared in court of all charges – she is a multiple rape victim, has suffered various forms of abuse and trauma, is suicidal, may have contracted HIV and numerous other diseases. A simple “We're so f***ing sorry” from the court and the Prison Service – or the State – is just not going to be good enough.

Crec que s'hauria de destacar que no és tan maco ser tractat com ens tracten a nosaltres, oi? I, per tant, no és maca la manera com NOSALTRES som tractats (MALGRAT les disposicions de lleis existents que suposadament protegeixen les persones d'aquesta mena de tractaments).

Aparentment algun típic geni superqualificat contractat per l'Estat va escriure malament el seu nom com a “Denis” (quan realment era Denise: sí, així és, amb una E, com “educació”). Aquest petit error li hauria pogut fàcilment costarla vida a aquesta dona. De fet, jo diria que la seva vida ha quedat del tot arruïnada. Sí, va ser detinguda com a sospitosa d'haver comès un crim, però ara, tot i haver estat absolta en un judici de tots els càrrecs, és una víctima múltiple de violació, ha sofert unes quantes formes d'abús i trauma, és suïcida, pot haver estat infectada amb el VIH i moltes malalties més. Amb un simple “ens sap un munt de greu” del jurat i del Servei de Presons (o l'Estat) senzillament no n'hi ha prou.

Al bloc Queerlife, l'autor pregunta que si la presó es va negar oficialment a creure que Abbah estava menstruant, per què no li van proporcionar assistència mèdica? I és correcte que la Denise Abbah hagi de passar un altre examen mèdic del govern per verificar que és una dona?

When Abbah began to menstruate, the prison guards told her that this was “because of the operation”. Because, you know, people bleed after miraculously-healed-up-and-scarless operations all the goddamned time.
Believing that Abbah was bleeding, they did not attempt to provide medical care which, presumably, would have revealed that Abbah was cisgendered.
Now the government wants to subject Abbah to further humiliation by having her undergo gender testing to verify her claims, as though the above narrative (and the fact that she has borne five children, which should be readily legally verifiable) is not enough.

In what universe are any of the above things okay?

Quan l'Abbah va començar a menstruar, els guardes de la presó li van dir que això passava “a causa de l'operació”. Perquè, com ja sabem tots, la gent sagna després d'operacions miraculosament-curades-i-sense-cicatrius.
Sabent que l'Abbah sagnava, no van intentar fer-li cap cura mèdica, la qual cosa, suposadament, hauria revelat que no era un home.
Ara el govern vol fer passar l'Abbah per més humiliacions fent que se sotmeti a un test de gènere per verificar el que ella diu, com si el relat anterior (i el fet que ha donat a llum cinc nens, la qual cosa hauria de ser fàcilment verificable legalment) no fos suficient.

En quin univers poden estar bé aquestes coses?

A Judging a book by its cover, Helen G. descriu el cas de l'Abbah com a bàrbar i una infracció dels drets humans, i dóna l'exemple d'una dona transsexual empresonada durant onze anys en una cel·la masculina:

For example, I’ve recently written about the trans woman prisoner referred to only as ‘B’ who was incarcerated in a cis men’s prison for five years; Nastaran Kolestani in the U.S.- held for 18 months before her case came to court – and a Spanish trans woman who was held in a cis men’s prison for eleven years – yes, eleven years – before she was granted the basic human rights that many of us take for granted.

But this is not about creating hierarchies of oppression – Ms Abbah’s treatment has been utterly barbaric: seven minutes would have been too long, let alone seven months – but to point out that comprehensive breaches of human rights are inflicted on trans women prisoners with almost sadistic cruelty over time periods of years, not months.

Per exemple, he escrit recentment sobre la presonera transsexual, a qui es referia només com a “B”, que va ser engarjolada en una presó d'homes durant cinc anys; la Nastaran Kolestani als Estats Units (empresonada durant divuit mesos abans que el seu cas arribés al judici) i una dona transsexual espanyola que va ser en una presó d'homes durant onze anys (sí, onze) abans no se li concedissin els drets humans bàsics que la majoria de nosaltres donem per concedits.

Però el tema no és sobre la manera de crear jerarquies d'opressió (el tracte a l'Abbah ha estat extremadament bàrbar: set minuts haurien estat massa temps, i no cal dir set anys) , sinó treure a la llum que s'estan produint violacions exhaustives dels drets humans a les presoneres transsexuals amb una crueltat gairebé sàdica durant períodes de temps que poden durar anys, i no mesos.

Comença la conversa

Autors, si us plau, Obre sessió »

Pautes

  • Tots els comentaris són revisats per un moderador.. Si us plau, no introdueixis comentaris més d'una vegada o es podrien identificar com a correu brossa.
  • Si us plau, respecta als altres. No s'aprovaran comentaris que continguin missatges ofensius, obscenitat o atacs personals.