Espelmes a Varsòvia, fotografia de Maria Seidel

Encara no havien passat les primeres 24 hores des de la tragèdia de la nació polonesa, i les xarxes socials ja presentaven diverses reaccions als fets ocorreguts aquell matí, quan Polònia perdé el seu president i 95 personalitats públiques del país.

A Facebook, molta gent s’ha anat unint als nous grups que s’han creat:

[*] Per als polonesos que avui han mort prop d’Smoleńsk.
Tots units en la tragèdia
Descansin en pau. Dissabte Negre 10.04.2010

Alguns encara lluiten per acceptar els fets:

Que fort! Impossible… no m’ho vull creure.

Alguns altres afirmen la importància de recordar la catàstrofe d’avui i el lloc on ha passat:

Aquesta tragèdia, igual que la matança de Katyń, els polonesos mai no l'oblidarem…

Molts destaquen la trista ironia que envolta l’accident:

Molts es desplacen per retre tribut a les víctimes de Katyń i es converteixen en víctimes ells mateixos…

Davant el Palau Presidencial, Varsòvia, fotografia de Maria Seidel

La pàgina de la xarxa social Nasza-Klasa també compta amb moltes entrades expressant el condol a les famílies, la tristesa de tota una nació i una nova visió d’unitat per a tot el país al voltant de la figura del president:

Mentre vivia, alguns li donaven suport i alguns altres s’hi oposaven. La tragèdia ha fet que tothom li doni suport! És trist que només ara se’l consideri el president, perquè tots solíem fer-li befa quan vivia… En aquests moments només hi ha tristesa i pena perquè el nostre president i molts altres han marxat. És trist i depriment que només ara sigui valorat. Molt ànim a les seves famílies i a les persones més properes!

Una noia escolta a Varsòvia, fotografia de Maria Seidel

Mentre s’esperen declaracions oficials, als fòrums i als comentaris dels articles de notícies, la gent comença a debatre les raons reals que s’amaguen rere l’accident. Roled enumera les més òbvies:

1. Voles amb aparells antics, que fins i tot els pilots temem conduir.
2. Voles amb aparells antics en condicions meteorològiques difícils, amb molt poca visibilitat.
3. Decideixes aterrar l'aparell en un aeroport que no està disponible per les condicions meteorològiques.
4. Amb tu viatgen més de 80 persones, bàsicament les més importants.
5. Ja se sap que certes persones tenen un llarg historial a l’hora de forçar els pilots a ser “menys porucs” [clara referència a la demanda prèvia del president d’aterrar en males condicions].
Els resultats, si un hi pensa fredament, encara els han de veure.

Wujek_extrema especula[PL]:
Malauradament crec que es va pressionar els pilots. Gairebé puc escoltar algú dient: “No deixarem que els russos ens diguin què hem de fer”; especialment en direcció a Katyń. Serem la riota internacional quan això sigui oficial.

nych fa referència a la possibilitat de la intervenció del president [PL]:

Si els russos els aconsellaven no aterrar, estic segur que Kaczor [president] personalment va decidir el contrari, no podia arribar tard.

xyz assenyala les raons darrere decisions com aquesta [PL]:

Hi havia generals i pilots experimentats a bord. Havien de ser conscients dels riscos d’aterrar aquest tipus d’aparell en aquelles condicions. Potser s’ha donat el cas que un grup discutia si canviar d’aeroport amb un retràs que significaria no participar en els actes que tenien previstos. Potser han estat massa ambiciosos. Mai no ho sabrem.

pfg qüestiona la irresponsabilitat que suposa tenir tants oficials viatjant en el mateix avió [PL]:

Entenc que el president viatgés amb diputats, ministres, el general Gągor i més oficials…, però que tots els caps majors de l’exèrcit viatgin en un mateix avió és increïble.

Mentre esperem respostes a aquestes preguntes, els ususaris de Wykop se centren [PL] en el fet que el món comença a saber la veritat sobre la massacre de Katyń. Hemus escriu [PL]:

@JamesikR A pesar de la tragèdia i d’aquesta situació, tens raó. Fins i tot jo tinc sentiments barrejats, crec que potser la tragèdia d’avui farà obrir els ulls a Occident i no haurem de tornar a sentir noves declaracions sobre els “camps de concentració polonesos”. Però la mort d’unes dotzenes de persones no amagarà la mort de milers.

Mczarny segueix la línia dels comentaris que defensen que el trànsit generat en els principals motors de cerca es deu a la curiositat que ha suscitat l’accident:

Gràcies a Déu que existeix la curiositat humana!  I encara diré més: la tragèdia d’avui no acabarà en un pou sense fons, mostrarà per què lluitaven els altres, la memòria. Malauradament, ells són qui ha pagat el preu més alt.

Zexon comenta [PL] la nota positiva, diu que la tragèdia pot portar a millorar les relacions entre Polònia i Rússia:

I potser milloraran les relacions entre Polònia i Rússia.

Totes les banderes a mig pal, fotografia de Maria Seidel

La pàgina de blogs blox.pl, en resposta l’augment de la quantitat de reaccions dels blogs, ha demanat [PL] als seus lectors que posin les entrades en la secció de comentaris. Els blocaires, com ara Grzegorz Ajdukiewicz, comparteixen [PL] com han viscut aquest dia i les seves fotografies:

This tragical event totally ruined my day. I started going to an event in the series called Photo Day (already edition #8.0). In the area of closed for refurbishment Central Station dozens of reporters gathered. One of them marched next to me talking on the phone. I heard “President,” “all died?” etc. I thought it was a joke (saying something in the crowd to start a gossip). I walked out of the stinky underground passage and walked into the almost closed down bar, where to my surprise they still had a TV LCD. It was on, a few people stared at it with open mouths. It was 9:56 AM. Everything became apparent. It was not a joke! Sadly!

Altres, com ara yesss, fan entrades molt curtes [PL]:

És una llàstima per les persones, estic molt trista; sense fer cas de colors ni d'opinions. Estic terriblement trista.

Bronisław Komorowski, que ha intervingut per liderar el país fins a les properes eleccions, ha tranquil·litzat els polonesos en el seu discurs oficial [PL]:

Avui, estem units sota la llum d’aquest drama nacional. Avui no queda ni dreta ni esquerra. La divisió de creences o opinions no té cap importància. Avui estem units davant d’aquest drama enorme; ha mort molta gent. Ens unim al dolor de les famílies de les víctimes i en el patiment de la nostra Pàtria, desconsolada per aquestes morts.

Un agraïment especial a Maria Seidel per enviar-nos les fotografies des de Varsòvia.