La Copa Africana de Nacions de 2010 (Afcon 2010) es va celebrar a Angola del 10 al 31 de gener de 2010.
SuperSport, el proveïdor de televisió esportiva del continent africà ha format un equip de bloguers comentaristes per a debatre sobre l'Afcon 2010. Aquestes són algunes de les publicacions dels blogs sobre l'Afcon 2010 de SuperSport:
“David sap kung fu i t'ha googlejat!” és el començament d'una de les publicacions escrites per Thomas Mlambo sobre les sorpreses de l'Afcon 2010:
David sap kung fu i t'ha googlejat!
Bé, bé, bé, parlem sobre les sorpreses de l'Afcon. D'uns anys ençà, en el futbol d'arreu del món, els tradicionals superpoders, també denominats “Goliat”, han dominat, i quasi podríem dir que abusat, dels peixets, o com a partir d'ara em referiré a ells, els “David” del joc, a excepció de l'estrany partit amistós.
Però en consonància amb el món actual, David s'ha apuntat a un gimnàs, ha consultat un entrenador personal, practica ioga cada matí i munta en la seua bicicleta de muntanya els caps de setmana, i tot açò alhora que rep classes d'arts marcials tots els dijous per a mantenir-se en forma. Ara David està concentrat, preparat i en forma i ja no és un noi espantat amb una pedra en la mà.
Quin és el resultat final? Que una nació com Malawi haja guanyat per primera vegada la final de la Copa de Nacions Africana, en derrotar Algèria, un dels qualificats per a la Copa Mundial de la FIFA de 2010 per 3-0 el segon dia de competició.
Aleshores jo mirava el partit que enfrontava Burkina Faso amb Costa d'Ivori a Cabinda i quedava ben clar que el seu entrenador, Paulo Duarte (conegut com el Mourinho d'Àfrica perquè va ser l'assistent personal del “special one”), havia utilitzat Internet per estudiar les superestrelles a les que haurien d'enfrontar-se i va crear una pàgina web anomenada “KeepDrogbaQuiet.com”.
“Ha caigut en picat el nivell de joc de l'Afcon?” es preguntava Mark Ouma [1], un analista futbolístic de Soccer Africa a SS3:
Quan Hassan Shetata diu que el nivell competitiu a la Copa Africana de Nacions de 2010 ha baixat vol dir que hi ha un major interès per mirar amb més deteniment els procediments a Angola.
Des que es va encarregar dels Faraons egipcis, l'entrenador Shehata ha sigut un home de molt poques paraules, així que alguna cosa especial deu haver provocat el seu comentari, del qual se'n poden extraure tres interpretacions:
Primer, quant al valor aparent, hi ha una mica de mèrit en les seues paraules. Els equips africans actualment a Angola i que aniran a la Copa del Món el juny —Algèria, Camerun, Ghana, Nigèria i Costa d'Ivori— perderen els seus primers partits aquí. Podria argumentar-se que tots van mostrar una total falta de compromís, el mateix que els va portar a prevaler a la rigorosa ronda de qualificació del Mundial. Posteriorment tots aquests equips guanyaren el seu segon partit.
Ara tots estan als quarts de final i tots els equips que aniran a la Copa del Món poden aprendre algunes lliçons de cara al futur, ja que el nivell competitiu allà serà molt més exigent.
Thomas Mlambo creu que “els porters poden donar-te mal de panxa [2]“:
No volia escriure un nou blog per a uns pocs dies només, però és la única cosa que puc fer per tractar d'alleujar el mal humor que em va causar veure com Zàmbia perdia contra Camerun.
Acabava de fer una bona menjada durant el descans entre partits i m'havia aclofat a la cadira més còmoda que tinc en la meua postura preferida per poder concentrar-me en el partit i presenciar com l'elegant Chipolopolo apallissava els pobres, i fins ara relativament desdentats, lleons.
Però l'àpat se'm va indigestar…
Els porters poden provocar-te mal d'estómac i el regal de Nadal (amb un mes de retard) de Kennedy Mweene als camerunesos em va arruinar la nit.
A veure, no soc zambià, però la visió d'aquell “poder de iaia” esperançada en el xut de Geremi que va creuar la línia de meta i va suposar l'empat dels lleons em va donar ardor.
Em va fer despenjar el telèfon per cridar a tots dos, Ponga (Liwewe) i Mamadou (Gaye), i desfogar-me amb ells de tanta frustració. Caram, no és fàcil veure futbol sol a casa, ja que no hi ha ningú amb qui puguis maleir quan coses així d'indignants succeeixen.
Mamadou Gaye, un dels comentaristes esportius més popular i controvertit d'Àfrica no podia creure's que les Súper Àguiles hagueren arribat tan lluny [3] al torneig:
És adéu Súper Àguiles i bon dia a tothom. M'agradaria començar disculpant-me amb el meu benvolgut amic el Gran Cap Keshi i amb tots vosaltres. Keshi és un bon amic meu i no vaig poder controlar-me en veure'l perdre, però no tenia cap intenció de deixar en mal lloc les seues virtuts o caràcter.
Durant la seua etapa com a entrenador de l'equip nacional de Mali, el vaig visitar almenys set vegades per donar-li el meu suport, així que m'agradaria disculpar-me una vegada més amb tots aquells que he ferit, i promet que no ho repetiré mai mes. Gràcies.
Em sent honrat i a la vegada humiliat pels missatges que continueu enviant-me i estime de veres la vostra comprensió i passió pel nostre deport, el futbol.
Finalment, la fase de grups de la 27a edició de la Copa Africana de Nacions ha acabat i amb ella vénen les llàgrimes i la tristor. Les meues prediccions llancen resultats barrejats.
De moment, les Súper Àguiles poden dir adéu a Angola 2010 després d'haver derrotat els equips amb pitjor rendiment de la Copa de Nacions: Benín i Moçambic, que mai han guanyat ni tan sols un partit en la història de la Copa de Nacions d'Àfrica.
Us demanareu, per què insisteixo tant en el retirament d'alguns jugadors? Perquè com tots bé sabem, al nostre continent, la majoria de jugadors han mentit sobre la seua edat.
Quan Angola, la nació amfitriona, fou eliminada per Ghana, hi hagué un silenci tan sepulcral a Lubango que fins i tot els gossos deixaren de lladrar aquella nit, com va informar Thomas Kwenaite des d'aquesta mateixa ciutat:
Lubango se'n va anar a dormir prompte diumenge a la nit. Els amfitrions de la 27a edició de la Copa Africana de Nacions celebrada a Angola havien estat eliminats per Ghana, que els va vèncer per 0-1 als quarts de final. No se sentien motocicletes cremant roda o derrapant ni el soroll de les botzines dels cotxes. Ni tan sols se sentia lladrar als gossos.
Thomas també va escriure sobre l'experiència de viatjar per Angola:
Arribàrem a Libango de la pitjor manera possible. He de confessar una altra vegada, que no guarde cap opinió dolenta cap Angola, però crec de veres que realitzar un viatge de 35 minuts en 10 hores i 5 minuts és inacceptable, i ningú es va preocupar d'avisar-nos que el nostre avió havia sigut retardat.
De fet, des de la nostra arribada a Angola fa tres setmanes, cada vegada que fèiem un viatge a les províncies de Cabinda, Benguela i Lubango arribàrem a l'aeroport prompte, més o menys a les 7 del matí, pero no aplegàvem al nostre destí fins a les 6 de la vesprada, i desgraciadament, per molt que els amics angolesos intentaren fer-me creure que sóc un ploramiques, això és inacceptable i l'aerolínia deu assumir els seus errors.
No intento ser graciós, però retardar un vol local 7 hores sense que ningú intentés avisar-nos que alguna cosa anava malament és sorprenent. Vaig assumir el primer dia, després que un vol de 40 minuts ens costés 8 hores de fer, que potser el gran volum de gent que ha viatjat al país ha estat una nova experiència que els ha impedit traslladar tots els passatgers puntualment.
Nigèria es va assegurar una plaça en les semifinals en guanyar els nois de Chipolopolo de Zàmbia. Però creu encara Charles Anazodo que el déu del futbol és nigerià [4]?